HiStèRiC mC

>>Català/Valencià<<
ús preguntareu perquè he triat aquest
nom, pos mira, gràcies a un amic, un dia
dient tonteries i esta és la que més m'agradat.
Histèric, jo no sóc així, sÓc un panxa-contenta
com em dia Vicent Pallarés, un mestre que vaig tindre
"la mar de caxondo". I com necesitava un nom
artístic, pos a falta de millors idees...
en fí, si trobe algún millor, sempre estic a temps
de canviar-lo, com p.daddy...deddy...diddy...¿?

Weno, no he tingut temps de gravar-la, i encara no
he trobat una bona base per a recitar-la, pero la
lletra vindria a ser aquesta (qe hauria de retocar-la,
pero quan la grave ja me les apanyaré).
disculpeu les faltes d'ortografia, volia escriure-la ràpida
per a no perdre les idees.
Per últim, si no esteu emocionalment preparats, no la lligcau.

"ara se com es sent alicia en el país de les meravelles
es torna a repetir la historia del idiota que volia agafar les estrelles
no sé aon ha anat a parar tota aquella eufòria
que passa amb els herois quan aplega a la fi la seua història?
jo que pensava que es podia obtindre la felicitat
des del principi fins al final de tota la eternitat
pero el mal aplega al mateix temps que la veritat
per a que lluitar quan saps que la batalla s'ha acabat
pareix mentira que fa només dos mesos erem una parella d'enamorats
perqe en tan poc de tems esta sensació a finalitzat
sempre em pasa igual, sempre pense que trobe el amor i sempre acava mal
la depressió m'ha portat ha un estat terminal
no vuic seguir en un mòn en el que no m'estimes
el meu cor mor cada cop que ens creuem i no em mires
ja no puc anar pel carrer alçant la front, faré el que em deies bromejant
i em tiraré de cap al pont, que puc fer per recobrar el teu amor
sense tu en la meua vida el meu objectiu és la mort,
no puc fer cas al consell que m'aconsellaren, no puc fer-me el fort
m'es igual que tot el mon escolte el meu plor,
es tan gran la ferida que has deixat al meu cor
que no m'inportaria separa la vida de aquest cos.
Aquest cos que no para de patir una i una altra vegada
cada cop que s'em dona una relació per finalitzada
i jo faria qualsevol cosa per recuperarte,
seria capaç de de totes les teues burles perdonarte
perqe això és més fàcil que haver de oblidarte

Tot s'ha acavat, ja no podré tornarte a besar,
no et podré tornar a abraçar, res tornará a ser igual
lamente no poder tornarte a mirar, però el que + lamente
es no poderte oblidar.

Tinc la sensació, d'estar ofegat en la perdició,
senc qe només he sigut un xiqet qe ha pogut qirdarte l'atenció,
al principi et feien gràcie les meues tonteries
però al final xq més que m'esfprçara ja no t'enries
abans et pareixia el xic més fantàstic
i ara et semble un pobre infeliç qe et dona fàstic
els últims t'estime que sorgiren de la teua boca
de credibilitat en tenien ben poca
no sé que he fet mal apart d'estimarte
encara que sé que soles he fet que fartarte
pensava que eres una persona distinta
el amor que em vas entregar no tenia mala pinta
però d'haver sabut el que m'havies de fer sofrir
d'haver sabut que em faries desitjar morir
haguera preferit quedarme en casa trist, maleint
la raó per la que existisc, xq ja no te tinc
Pensava que volies a un xic romàntic, un xic que per tu
no importaria ser nomenat lunàtic. Però has resultat ser
com totes les xiques que he conegut, totes aquelles que
he estimat i a les que he perdut, m'has decebut.
lamentaria que la causa d'aquesta malaltia
fora per culpa de la teua familia
però la decissió ha sigut teua
trobar la felicitat junt a la meua

Tot s'ha acavat, ja no podré tornarte a besar,
no et podré tornar a abraçar, res tornará a ser igual
lamente no poder tornarte a mirar, però el que + lamente
es no poderte oblidar.

La nostra relació s'ha acavat com un somni
abans desitjaria que se m'emportaren i em mataren en un ovni
que no poder abraçarte mai més
ja no se com dirte que en este mon de merda eres el que més m'inportes
eres la unica raó per la que volia seguir endavant
de totes les relacions xq esta es la qe tenia qe acavar?
ara ja no vuic seguir endavant i vuic morir ofegar en la mar
xq senc qe no tornaré a ser capaç d'estimar
els nubols de la tristor estàn cobrint tot el meu cèl
ja no podré tornar a besar els teus llavis dolços com la mel
soc una oroneta que per més que ho intenta no pot empendre el vol
les meues penes no s'ofeguen per més litres que bega d'alcohol
x més que vuiga no puc escudarme en els amics
no poden sanar els sentiments que tu has deixat ferits
els meus crits de tristesa no els pot ofegar la inmensa pluxa
el rostre destroçtat que m'has deixat no el pot amagar la meua capuxa
vas ser el sol que iluminava els meus dies
i t'has convertit en la raó per la que escric aquestes linies
t'has convertit en la inspiració de les meues melancolies
que no poden aplacar les més belles melodies al dir que me volies
note que només eren una sarta de mentides
res ni nigú pot curar del meu cor les teues ferides
t'enveje xq al contrari de mi tu si que m'oblides."